..leolo me hace descubrir...

...sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles. I es meu vaixell de terra pesca nit i dia dins es carrers d´una piscina...ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,dins ses aurores sa tristesa se destila i s´evapora...i es meus niguls aquàtics perden gota a gota...de carrers abandonats, de pel.lícules només, de matins difuminats...