Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...
Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Aún encontrándote con viejas palabras de amor, aún sintiendo la nostalgia de la inocencia que sólo se puede conocer con quince años, nada regresa... no al menos como fue.
Aunque yo quisiera volver a que me encontraras aún sin haberme visto nunca.
ayys, qué canción maravillosa!! de palabras de amor tenía yo pensado hablar próximamente, fíjate.
Es preciosa, com preciosa es, sense ànim de contraprogramar, la del cantant de Xàtiva que us deixe ací:
Quan tu te'n vas al teu país d'Italia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:
"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".
Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.
Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.
Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.
Però, que poètics estem!!! Val, un dia anem a La Lluna, està per la Beneficiència i és un restaurant vegetarià.
Besets
...anónimo 1: dejate encontrar y conocer; anónimo 2: nunca mejor letra para expresar lo que estoy sintiendo...raúl: y sus amores...altea: ja fa molts anys que no he tornat a la lluna...
Publicar un comentario